Resultats de la cerca frase exacta: 5.345
Diccionari de la llengua catalana
|
61.
abraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
|
|
62.
desfardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar de farda. Treure's, descordar-se, afluixar-se, allò que embarassa, acalora, etc. Es desfardaren de llurs mantes. [...]
|
|
63.
encovar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s'encoven o s'ajoquen els lirons. [...]
|
|
64.
gruer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'empra en la caça de la grua, s'aplica als ocells rapinyaires. Un falcó gruer. [...]
rompuda
|
|
65.
rompuda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rompre o de rompre's; l'efecte. Terra que es romp a fi de conrear-la. [...]
|
|
66.
vanaglòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen. [...]
|
|
67.
jacent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En positura de jeure. Estàtua jacent. Que encara no s'ha acceptat, s'aplica a una herència. En posició horitzontal, s'aplica a un terreny sedimentari. Terreny situat immediatament a sota d'una capa, d'una sèrie estratigràfica o d'un filó. Que fa de jacent, s'aplica a [...]
|
|
68.
allerar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llicència, permís (a algú), de fer una cosa. Permetre's, prendre la llibertat, de fer alguna cosa. El poeta no s'allerà mai la llicència del vers blanc. Allerem-nos d'estar contents. [...]
|
|
69.
dúctil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser estirat permanentment sense rompre's, s'aplica especialment als metalls. L'or és un metall dúctil. Que es deixa guiar fàcilment, que es plega fàcilment a la persuasió, a la instrucció. [...]
|
|
70.
regruat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no arriba a assolir un desenvolupament normal, s'aplica a un vegetal o a un animal. Un arbre regruat. Que s'ha covat molt, s'aplica a un guisat. L'arròs està regruat. [...]
|
rompuda
1 f. [LC] Acció de rompre o de rompre's; l'efecte.
2 f. [LC] [AGA] [AGF] Terra que es romp a fi de conrear-la.